Convit/e #7: acostem-nos al món amb (Con)ciència

Com funciona el món? Hi ha raons objectives que ens ajuden a entendre’l?

El número 7 de Convit/e parteix d’aquestes preguntes per acostar-nos a la ciència no com un territori reservat als laboratoris o a les persones expertes, sinó com una eina col·lectiva per observar, qüestionar, comprendre i transformar la realitat.

En un moment marcat per la desinformació, l’emergència climàtica, les desigualtats i una transformació tecnològica accelerada, aquesta nova edició posa la (con)ciència al centre. Ho fa creuant disciplines i mirades: biodiversitat, genètica, salut, tecnologia, exploració espacial, divulgació científica, educació, ecologia i justícia social.

Us convidem a descobrir les principals històries i reflexions que hi trobareu.

El valor de la verdad — Martín Habiague

Obrim la revista amb una editorial que defensa una idea tan senzilla com urgent: defensar la ciència és també defensar la democràcia.

Martín Habiague traça un paral·lelisme entre moments històrics de desprestigi del coneixement i el context actual, en què la desinformació, la desconfiança envers l’expertesa i la simplificació del debat públic tornen a posar en risc la nostra capacitat col·lectiva de distingir els fets dels relats interessats.

La ciència apareix aquí no com una veritat immutable, sinó com un espai de contrast, revisió i discussió que ens permet prendre decisions compartides amb més criteri.

Make the Science Great Again! — Marc Campeny

Quins són els grans reptes científics del segon quart del segle XXI?

Marc Campeny mira cap als pròxims vint-i-cinc anys i posa sobre la taula qüestions que ja estan redefinint el nostre futur: l’emergència climàtica, la sobirania alimentària, la genètica, la salut global, la transició energètica, la intel·ligència artificial i l’exploració espacial.

El fil que les uneix és clar: la ciència no pot ser una activitat perifèrica ni dependre de modes o cicles polítics. Necessita inversió, transferència de coneixement, debat públic i una responsabilitat social capaç de garantir que el progrés no sigui un privilegi d’uns pocs.

Un futur sense aliments? La biodiversitat en crisi — Irene Lobato Vila

Què té a veure la desaparició d’una espècie amb el que posem al plat?

Molt més del que podríem imaginar.

Irene Lobato Vila ens introdueix en la crisi de biodiversitat i explica que la pèrdua d’espècies no és només una qüestió ambiental: també debilita les funcions que mantenen en marxa els ecosistemes dels quals depenem.

Pol·linitzadors, microorganismes del sòl, depredadors naturals o fauna auxiliar formen part d’un engranatge essencial per a l’agricultura i, en definitiva, per a la nostra alimentació. L’article ens porta així fins a la sobirania alimentària i a la necessitat de repensar què mengem, com es produeix, a qui comprem i quin model econòmic sostenim a través del consum.

Estem sols a l’univers? — Marina Martínez

És probablement una de les preguntes més antigues i fascinants que ens hem fet com a espècie: hi ha vida més enllà de la Terra?

Marina Martínez ens porta de la definició mateixa de la vida fins als asteroides, Mart i les llunes gelades del sistema solar.

Les mostres de l’asteroide Bennu han revelat alguns dels components fonamentals relacionats amb la química de la vida, mentre que Mart, Europa o Encèlad continuen sent alguns dels grans escenaris de la recerca astrobiològica.

Trobar vida extraterrestre, encara que fos microscòpica, no seria només una revolució científica: transformaria també la manera com entenem el nostre lloc a l’univers.

Reptes de la genètica en el segon quart del segle XXI — Bernat Burriel

En poc més de vint anys hem passat de necessitar més d’una dècada per obtenir el primer genoma humà a poder seqüenciar genomes sencers en qüestió de dies.

Bernat Burriel recorre una de les revolucions científiques més vertiginoses del nostre temps: CRISPR i l’edició genètica, els organoides, la paleogenòmica, la metagenòmica, els biobancs, la possible restauració genètica d’espècies i l’ús de la intel·ligència artificial per interpretar quantitats immenses d’informació biològica.

Però el gran repte no serà només descobrir què podem fer amb els genomes, sinó decidir què volem fer amb aquest coneixement i sota quins límits ètics, socials i polítics.

Reptes de la genètica en el segon quart del segle XXI — Bernat Burriel

Un rellotge intel·ligent pot detectar una alteració cardíaca. Les dades poden anticipar riscos. La telemedicina pot acostar un especialista a una persona que viu a quilòmetres d’un hospital.

Però, pot la tecnologia solucionar per si sola les desigualtats en salut?

Hernán Lew reflexiona sobre les possibilitats del Big Data i de la transformació digital en l’àmbit sanitari, però també sobre els seus límits. El barri on vivim, l’habitatge, la feina, l’educació o els vincles socials poden influir profundament en la nostra salut, i cap algoritme pot corregir automàticament aquestes desigualtats estructurals.

L’article acaba recordant-nos una distinció fonamental: curar i cuidar no són exactament el mateix. La tecnologia pot ser una eina extraordinària, però la cura continua necessitant presència, comunitat i relacions humanes.

Segle XXI: jo t’explico ciència… tu em vols escoltar? — Eva van den Berg

Mai havíem tingut tanta informació al nostre abast i, paradoxalment, cada vegada sembla més difícil aconseguir que ens aturem a escoltar-la.

Eva van den Berg analitza els reptes actuals de la divulgació científica en un context dominat per les pantalles, la pèrdua d’atenció, la polarització, les “veritats alternatives” i la desconnexió progressiva de la natura.

L’article reivindica la necessitat de recuperar la curiositat, el pensament crític i una comunicació científica capaç d’explicar qüestions complexes sense renunciar al rigor. També posa el focus en l’escola, els mitjans de comunicació i la responsabilitat de continuar explicant històries importants encara que no siguin les més fàcils, immediates o comercials.

El Museu de Ciències Naturals: coneixement, inclusió i vocacions científiques

Quin paper té un museu de ciències en un moment en què la ciència està, alhora, més present i més qüestionada que mai?

En aquesta peça conversem amb Albert Batlles i Greta Boix, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, sobre els reptes que afronten els museus avui.

Ser una font de coneixement rigorós i contrastat, posar els públics al centre, arribar també a aquelles persones que no poden accedir físicament als museus, comunicar continguts complexos d’una manera comprensible i despertar noves vocacions científiques són alguns dels grans objectius que plantegen.

Projectes com Niu de Ciència, El Niu Volant o Bressol de Ciència recorden que la curiositat científica es pot començar a cultivar des dels primers anys de vida.

Berta Cáceres: ciència, territori i resistència

La ciència no es construeix únicament dins d’un laboratori.

La figura de Berta Cáceres, líder indígena lenca, activista ambiental i defensora dels drets humans, permet ampliar la mirada cap a les ciències socials, el coneixement ancestral i la defensa del territori.

La seva lluita contra l’extractivisme i en defensa de la biodiversitat vinculava ecologia, drets humans, educació, ecofeminisme i justícia social. Una mirada integradora que continua interpel·lant-nos anys després del seu assassinat.

Maria Skłodowska-Curie: una vida dedicada al coneixement

De Varsòvia a París, dels estudis clandestins als dos Premis Nobel.

La revista recorre alguns dels moments fonamentals de la vida de Maria Skłodowska-Curie, des de les dificultats per accedir a l’educació universitària fins a les investigacions sobre la radioactivitat i el descobriment del poloni i el radi.

La seva història és també la d'una pionera que va obrir camí a les dones en la ciència i que va posar el coneixement al servei de la societat, fins i tot desenvolupant equips mòbils de raigs X durant la Primera Guerra Mundial.

Artefactes culturals: lectures per continuar pensant

La reflexió no s’acaba a l’última pàgina de la revista.

A Artefactes culturals trobareu una selecció de lectures per continuar explorant la ciència des de perspectives molt diferents: Carl Sagan i la defensa del pensament escèptic; Mileva Marić i les dones invisibilitzades de la història científica; Darwin i la botànica; la ramaderia tradicional i la sobirania alimentària; els boscos, els insectes, la biodiversitat o les formes de vida autosuficients.

Una biblioteca petita però diversa per continuar fent-nos preguntes després de tancar Convit/e.

Una invitació a mirar el món amb (con)ciència

Aquest número no pretén donar respostes definitives. Al contrari: ens convida a continuar preguntant.

Perquè parlar de ciència és parlar de com produïm els aliments, de com cuidem la salut, de qui té accés a la tecnologia, de com protegim la biodiversitat, de què ensenyem a les escoles, de com expliquem el coneixement i, en definitiva, de quin futur volem construir.Ciència, cultura, gastronomia i societat es troben en aquestes pàgines per recordar-nos que conèixer el món també és una manera de cuidar-lo.

Descobreix el número 7 de Convit/e i acostem-nos-hi, plegades, amb (con)ciència.