Xarxa BCN Antirumors: què és i com hi participa Mescladís

La Xarxa BCN Antirumors és una xarxa ciutadana nascuda el 2010 a Barcelona per combatre el racisme i la xenofòbia des de l'arrel: els rumors i prejudicis que circulen sense qüestionar-se. Actualment agrupa més de mil entitats i ha format centenars de persones com a "agents antirumors". Mescladís hi participa amb Fogons Antirumors, un taller gastronòmic on persones migrades cuinen i comparteixen la seva cultura amb la ciutadania.

Combatre el racisme i la xenofòbia sol associar-se a lleis, campanyes institucionals o grans titulars. Però bona part de la discriminació que pateixen certs col·lectius —persones migrades, col·lectiu LGBTQ+, persones racialitzades, persones amb neurodiversitat, entre d'altres— té la seva arrel en l'acumulació de rumors: generalitzacions i prejudicis que circulen sense ser qüestionats i que s'escolten dia a dia, fins a consolidar un "sentit comú" col·lectiu.

Sobre aquesta premissa es va construir fa 15 anys la Xarxa BCN Antirumors, i Mescladís hi participa des del seu camp d'especialitat: la gastronomia com a espai de trobada. Val la pena conèixer com funciona aquesta xarxa, què hi aporta Mescladís i quin valor real té aquest tipus d'estratègia en el context actual.

No es tracta d'un programa tancat i executat de manera vertical des de l'Administració: és una estructura oberta i en construcció permanent, sense data de finalització, el desenvolupament de la qual depèn en gran manera de la implicació de les entitats adherides.

Creixement de la Xarxa en xifres

El creixement és significatiu si es compara amb el punt de partida. La xarxa va néixer el 2010 amb 62 entitats. Un any més tard ja en sumava 245, entre entitats, equipaments municipals, AMPA i associacions veïnals: més del quàdruple en només any i mig. Amb el pas dels anys ha superat el miler de membres, una capacitat d'arrelament poc habitual en aquest tipus de política pública, que sol perdre força amb el temps en lloc de guanyar-la.

La formació d'agents antirumors ha seguit el mateix ritme ascendent: el nombre de persones formades va passar de 171 a 811 en els primers anys, i les activitats del Catàleg van arribar a més de 3.000 persones. El model, a més, va transcendir Barcelona: cap al 2014 ja era seguit per onze ciutats europees —entre elles Bilbao, Sabadell, Botkyrka (Suècia), Erlangen (Alemanya) i Limerick (Irlanda)— dins el projecte europeu C4i (Communication for Integration) del Consell d'Europa.

Com funciona: les tres línies de treball

1. Formació

Capacitació d'agents antirumors: persones voluntàries de perfils molt diversos —docents, personal sanitari, periodistes, veïns i veïnes— entrenades per identificar un rumor i respondre-hi sense generar confrontació.

2. Sensibilització

Un Catàleg d'Activitats antirumors del qual qualsevol escola, entitat o equipament pot sol·licitar, de manera gratuïta, un taller, una obra de teatre-fòrum, un còmic o una ruta guiada.

3. Comunicació

Presència en mitjans i xarxes socials per contrarestar rumors concrets i donar visibilitat a experiències de convivència intercultural.

Un pla en evolució constant

El febrer de 2023 es va presentar el nou Pla d'Acció de la Xarxa (PAX 2022-2026), elaborat mitjançant un procés participatiu amb les entitats adherides. Això consolida la Xarxa com una política pública amb recorregut —quinze anys de trajectòria— i amb mecanismes de revisió periòdica.

El model s'ha exportat més enllà de Barcelona: l'Hospitalet de Llobregat va activar la seva pròpia xarxa el 2024, i el projecte ha estat reconegut com a bona pràctica per xarxes europees de ciutats interculturals.

Fogons Antirumors: l'aportació de Mescladís

Mescladís participa a la Xarxa des del terreny que domina: la cuina com a dispositiu de trobada. Dins del Catàleg d'Activitats antirumors, dinamitza Fogons Antirumors, un taller en el qual, a partir de l'elaboració d'un plat, un grup coneix de primera mà la diversitat cultural del seu barri i de la ciutat, guiat per una persona d'aquest origen concret.

A través de la cuina, l'activitat busca potenciar:

• El respecte i el reconeixement de la diversitat
• La solidaritat i la cooperació
• L'intercanvi de coneixements
• El compromís amb la ciutadania

La persona convidada —migrada— condueix la sessió: explica els aspectes clau de la gastronomia del seu país d'origen, les històries que envolten el plat seleccionat, la mobilitat dels ingredients, la connexió emocional amb els plats, els moments en què se solen gaudir i el seu simbolisme. La sessió acaba amb una degustació compartida.

Per què funciona: contacte directe, no discurs

El valor diferencial de Fogons Antirumors és que no delega la narrativa antirumor a un tercer que "explica" la diversitat. El subjecte actiu —qui cuina, ensenya i comparteix taula i coneixements— és la persona migrada mateixa. L'estereotip s'erosiona no per argumentació, sinó pel contacte directe amb una història de primera mà i en nom propi.

Conviure, no només coexistir

Quinze anys i més de mil membres no basten per declarar guanyada la batalla contra el racisme i la discriminació. Però sí que basten per afirmar que aquesta política ha trobat un mètode que funciona i que se sosté en el temps —cosa difícil d'aconseguir en aquest tipus de programes.

L'aportació de Mescladís mostra com aquesta metodologia se sosté precisament així: en la suma de gestos concrets —un taller, un àpat, una conversa. Són, en última instància, el veritable terreny on es decideix si una ciutat conviu o simplement coexisteix.