Convit/e #7: acostem-nos al món amb (Con)ciència

Com funciona el món? Hi ha raons objectives que ens ajudin a entendre'l?

El número 7 de Convit/e parteix d'aquestes preguntes per ficar-nos al llit a la ciència no com un territori reservat als laboratoris oa les persones experts, sinó com una eina col·lectiva per observar, qüestionar, comprendre i transformar la realitat.

En un moment marcat per la desinformació, l'emergència climàtica, les desigualtats i una transformació tecnològica accelerada, aquesta nova edició posa la (con)ciència al centre. Ho fa creuant disciplines i mirades: biodiversitat, genètica, salut, tecnologia, exploració espacial, divulgació científica, educació, ecologia i justícia social.

Us convidem a descobrir les principals històries i reflexions que hi trobareu.

El valor de la veritat — Martín Habiague

Obrim la revista amb una editorial que defensa una idea tan senzilla com urgent: defensar la ciència és també defensar la democràcia .

Martín Habiague traça un paral·lelisme entre moments històrics de desprestigi del coneixement i el context actual, en què la desinformació, la desconfiança cap a l'experiència i la simplificació del debat públic tornen a posar en risc la nostra capacitat col·lectiva de distingir els fets dels relats interessats.

La ciència apareix aquí no com una veritat immutable, sinó com un espai de contrast, revisió i discussió que ens permet prendre decisions compartides amb més criteri.

Make the Science Great Again! — Marc Campeny

Quins són els grans reptes científics del segon quart del segle XXI?

Marc Campeny mira cap als propers vint-i-cinc anys i posa sobre la taula qüestions que ja estan redefinint el nostre futur: l'emergència climàtica, la sobirania alimentària, la genètica, la salut global, la transició energètica, la intel·ligència artificial i l'exploració espacial.

El fil que els uneix és clar: la ciència no pot ser una activitat perifèrica ni dependre de modes o cicles polítics. Necessita inversió, transferència de coneixement, debat públic i una responsabilitat social capaç de garantir que el progres no sigui un privilegi d'uns pocs.

Un futur sense aliments? La biodiversitat en crisi — Irene Lobato Vila

Què té a veure la desaparició d'una espècie amb què posem al plat?

Molt més del que podríem imaginar.

Irene Lobato Vila ens introdueix a la crisi de biodiversitat i explica que la pèrdua d'espècies no és només una qüestió ambiental: també debilita les funcions que mantenen en marxa els ecosistemes dels quals depenem.

Pol·linitzadors, microorganismes del sòl, depredadors naturals o fauna auxiliar formen part d'un engranatge essencial per a l'agricultura i, en definitiva, per a la nostra alimentació. L'article ens porta així fins a la soberania alimentària ia la necessitat de repensar què mengem, com es produeix, a qui comprem i quin model econòmic sostenim a través del consum.

Estem sols a l'univers? — Marina Martínez

És probablement una de les preguntes més antigues i fascinants que ens hem fet com a espècie: hi ha vida més enllà de la Terra?

Marina Martínez ens porta de la definició mateixa de la vida fins als asteroides, Mart i les llunes gelades del sistema solar.

Les mostres de l'asteroide Bennu han revelat alguns dels components fonamentals relacionats amb la química de la vida, mentre que Mart, Europa o Encèlad continuen sent alguns dels grans escenaris de la recerca astrobiològica.

Trobar vida extraterrestre, encara que fos microscòpica, no seria només una revolució científica: transformaria també la manera com entenem el nostre lloc a l'univers.

Reptes de la genètica al segon quart del segle XXI — Bernat Burriel

En poc més de vint anys hem passat de necessitar més d'una dècada per obtenir el primer genoma humà per poder seqüenciar genoms enters en qüestió de dies.

Bernat Burriel recorre una de les revolucions científiques més vertiginoses del nostre temps: CRISPR i l'edició genètica, els organoides, la paleogenòmica, la metagenòmica, els biobancs, la possible restauració genètica d'espècies i l'ús de la intel·ligència artificial per interpretar quantitats immenses d'informació.

Però el gran repte no serà només descobrir què podem fer amb els genoms, sinó decidir què volem fer amb aquest coneixement i sota quins límits ètics, socials i polítics .

Reptes de la genètica al segon quart del segle XXI — Bernat Burriel

Un rellotge intel·ligent pot detectar una alteració cardíaca. Els dades poden anticipar cingleres. La telemedicina pot ficar al llit un especialista a una persona que viu a quilòmetres d'un hospital.

Però, pot la tecnologia solucionar per si sola les desigualtats en salut?

Hernán Lew reflexiona sobre les possibilitats del Big Data i de la transformació digital a l'àmbit sanitari, però també sobre els seus límits. El barri on vivim, l'habitatge, la feina, l'educació o els vincles socials poden influir profundament a la nostra salut, i cap algoritme pot corregir automàticament aquestes desigualtats estructurals.

L'article acaba recordant-nos una distinció fonamental: guarir i cuidar no són exactament el mateix . La tecnologia pot ser una eina extraordinària, però la cura continua necessitant presència, comunitat i relacions humanes.

Segle XXI: jo t'explico ciència… tu em vols escortar? — Eva van den Berg

Mai havíem tingut tanta informació al nostre abast i, paradoxalment, cada cop sembla més difícil aconseguir que ens aturem a escortar-la.

Eva van den Berg analitza els reptes actuals de la divulgació científica en un context dominat per les pantalles, la pèrdua d'atenció, la polarització, les veritats alternatives i la desconnexió progressiva de la natura.

L´article reivindica la necessitat de recuperar la curiositat, el pensament crític i una comunicació científica capaç d´explicar qüestions complexes sense renunciar al rigor. També posa el focus a l'escola, els mitjans de comunicació i la responsabilitat de continuar explicant històries importants encara que no siguin les més fàcils, immediates o comercials.

El Museu de Ciències Naturals: coneixement, inclusió i vocacions científiques

Quin paper té un museu de ciències en un moment en què la ciència està, alhora, més present i més qüestionada que mai?

En aquesta peça conversem amb Albert Batlles i Greta Boix , del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ​​sobre els reptes que afrontin els museus avui.

Ser una font de coneixement rigorós i contrastat, posar els públics al centre, arribar també a aquelles persones que no poden accedir físicament als museus, comunicar continguts complexos de manera comprensible i despertar noves vocacions científiques són alguns dels grans objectius que plantegen.

Projectes com Niu de Ciència , El Niu Volant o Bressol de Ciència recorden que la curiositat científica es pot començar a cultivar des dels primers anys de vida.

Berta Càceres: ciència, territori i resistència

La ciència no es construeix únicament dins un laboratori.

La figura de Berta Càceres , líder indígena lenca, activista ambiental i defensora dels drets humans, permet ampliar la mirada cap a les ciències socials, el coneixement ancestral i la defensa del territori.

La seva lluita contra l'extractivisme i en defensa de la biodiversitat vinculava ecologia, drets humans, educació, ecofeminisme i justícia social. Una mirada integradora que continua interpel·lant-nos anys després del seu assassinat.

Maria Skłodowska-Curie: una vida dedicada al coneixement

De Varsòvia a París, dels estudis clandestins als dos Premis Nobel.

La revista recorre alguns dels moments fonamentals de la vida de Maria Skłodowska-Curie , des de les dificultats per accedir a l'educació universitària fins a les investigacions sobre la radioactivitat i el descobriment del poloni i el radi.

La seva història és també la duna pionera que va obrir camí als dons a la ciència i que va posar el coneixement al servei de la societat, fins i tot desenvolupant equips mòbils de raigs X durant la Primera Guerra Mundial.

Artefactes culturals: lectures per continuar pensant

La reflexió no s'acaba a la darrera pàgina de la revista.

A Artefactes culturals trobareu una selecció de lecturas per continuar explorant la ciència des de perspectives molt diferents: Carl Sagan i la defensa del pensament escèptic; Mileva Marić i les dones invisibilitzades de la història científica; Darwin i la botànica; la ramaderia tradicional i la sobirania alimentària; els boscos, els insectes, la biodiversitat o les formes de vida autosuficients.

Una biblioteca petita però diversa per continuar fent-nos preguntes després de tancar Convit/e .

Una invitació a mirar el món amb (con)ciència

Aquest número no pretén donar respostes definitives. Al contrari: ens convida a continuar preguntant.

Perquè parlar de ciència és parlar de com produïm els aliments, de com cuidem la salut, de qui té accés a la tecnologia, de com protegim la biodiversitat, de què ensenyem a les escoles, de com expliquem el coneixement i, en definitiva, de quin futur volem construir . Ciència, cultura, gastronomia i societat es troben en aquestes pàgines per recordar-nos.

Descobreix el número 7 de Convit/ei acostem-nos-hi, plegades, amb (con)ciència.