Ilustración Margarida Xirgu: Nadia Hasid, Revista Convit/e n°0

Cada 25 de novembre recordem les dones a qui es va voler silenciar. Al número 0 de Convit/e ja explicàvem la història de dues d’elles, Sonia Pierre i Margarida Xirgu, que van donar nom a plats dels nostres restaurants. Hi tornem per pensar en les violències que s’entrecreuen.

Dos noms a la carta

El setembre de 2022, el número 0 de Convit/e va dedicar la secció Cuinar a una idea que neix a les nostres cuines: els plats dels restaurants Mescladís portaven noms de dones activistes, lluitadores i referents per al projecte. No era una picada d’ullet decorativa: cada nom era una història que arribava a taula.

Dues d’aquestes històries obrien la secció. Sonia Pierre (Villa Altagracia, 1963 – 2011) va néixer en un batey dominicà, filla d’immigrants haitians, en una comunitat a la qual l’Estat negava la nacionalitat. Va fundar el Movimiento de Mujeres Dominico-Haitianas (MUDHA) i va dedicar tres dècades a defensar els drets de la població dominicana d’origen haitià.

Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 – Montevideo, 1969), actriu i directora que, a més, va portar a escena Federico García Lorca. Era de gira per l’Amèrica Llatina quan va esclatar la Guerra Civil. Ja no va tornar. Va morir a Montevideo, en un exili que, segons s’explica, considerava el més terrible dels càstigs.

Sonia Pierre ens va inspirar un entrepà de pollastre esfilagarsat, alvocat, formatge i maionesa de xili en pa de vidre. Margarida Xirgu, un plat de verdures, quinoa i salsa romesco. Dues receptes per no oblidar dues vides.

Les violències que s’entrecreuen

Totes dues van conèixer una violència que no sempre anomenem el 25N: la d’un Estat que et declara estrangera al teu propi país i la d’un règim que t’expulsa per ser dona, republicana, lesbiana i lliure.

En les seves vides, aquestes violències no van arribar per separat: ser dona se sumava a l’origen, al color de la pell, a la pobresa, a les idees o a la manera d’estimar, i cadascuna feia més feixuga l’altra. Avui aquest encreuament l’anomenem interseccionalitat; elles el van viure en el cos molt abans que existís la paraula.

Sonia Pierre ho resumia en una pregunta que es feia des de petita: «Per què nosaltres no?». I en una frase que va adreçar a qui l’acusava d’atacar el seu país: «Jo no critico el meu país, critico el seu govern, i en tinc tot el dret». Margarida Xirgu ho va dir d’una altra manera, actuant, durant tota una vida. Cap de les dues no va acceptar el lloc que li tenien reservat.

Dones del 25N

El 25N neix precisament d’aquest encreuament. La data recorda Patria, Minerva i María Teresa Mirabal, activistes assassinades el 25 de novembre de 1960 per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana: el mateix país on va néixer Sonia Pierre. El 1981, la primera Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib, reunida a Bogotà, va proposar recordar-les aquell dia. Les Nacions Unides ho van fer oficial el 1999.

És a dir, la jornada que avui dediquem a la violència contra les dones va néixer d’un crim polític. Les Mirabal van ser assassinades per ser dones que es van negar a callar davant d’una dictadura.

La Declaració de l’ONU sobre l’eliminació de la violència contra la dona, de 1993, ja ho reconeixia: la violència no passa només a casa, també pot ser perpetrada o tolerada per l’Estat. Recordar-ho no resta res a la lluita contra la violència masclista, que continua sent urgent. L’amplia.

Perquè avui també hi ha dones per a qui demanar ajuda és més difícil: les que no tenen papers, les que cuiden cases alienes sense xarxa, les que arriben fugint d’un país que les persegueix. Els seus noms no surten a la foto del 25N.

La memòria també es cuina

A Mescladís, la memòria no es guarda en un calaix. Qui demanava el plat Sonia Pierre o el plat Margarida Xirgu s’enduia també una història.

Des de la Productora Cultural, Convit/e continua fent-se les mateixes preguntes que al seu número 0. El número 8, dedicat al kintsugi, l’art japonès de reparar allò trencat fent visibles les esquerdes, va pensar les fractures socials com a punt de partida per construir comunitats més justes.

Aquest univers també surt al carrer. Massa Mare, la nostra tertúlia escènica, ha omplert més d’una vegada la plaça Margarida Xirgu de Barcelona. Ens agrada pensar que no és casualitat: l’actriu que va morir lluny de casa dona nom al lloc on s’han trobat veus, cossos i cuines d’orígens molt diversos. Com en la massa mare, el que hi fermenta és comunitat.

Noms que no s’esborren

Les Mirabal, Sonia Pierre, Margarida Xirgu. Dones a qui es va voler fer callar i que continuen parlant. Aquest 25N, a la nostra taula, els seus noms també hi tenen lloc.

Compartim taula. Compartim memòria.

Hazte soci@

Conviértete en soci@ de Mescladís y apoya nuestras iniciativas por una comunidad más inclusiva y cohesionada.