Il·lustració Margarida Xirgu: Nadia Hasid, Revista Convit/en°0

Cada 25 de novembre recordem els dons a qui es vol silenciar. Al número 0 de Convit/e ja explicàvem la història de dues d'elles, Sonia Pierre i Margarida Xirgu, que donaren nom a plats dels nostres restaurants. Hi tornem per pensar en les violències que s'entrecreuen.

Dos noms a la carta

El setembre de 2022, el número 0 de Convit/e va dedicar la secció Cuinar a una idea que va néixer a les nostres cuines: els plats dels restaurants Mescladís portaven noms de dones activistes, lluitadors i referents per al projecte. No era una picada d'ullet decorativa: cada nom era una història que arribava a la taula.

Dues d'aquestes històries obrien la secció. Sonia Pierre (Villa Altagracia, 1963 – 2011) va néixer en un batey dominicà, filla d'immigrants haitians, en una comunitat a la qual l'Estat negava la nacionalitat. Va fundar el Moviment de Dones Dominico-Haitianes (MUDHA) i va dedicar tres dècades a defensar els drets de la població dominicana d'origen haitià.

Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 – Montevideo, 1969), actriu i directora que, a més, va portar a escena Federico García Lorca. Era de gira per l'Amèrica Llatina quan va estallar la Guerra Civil. Ja no tornarà. Morí a Montevideo, en un exili que, segons s'explica, considerava el més terrible dels càstigs.

Sonia Pierre ens va inspirar un bocata de pollastre esfilagarsat, aguacat, formatge i maionesa de xili en pa de vidre. Margarida Xirgu, un plat de verdures, quinoa i salsa romesco. Dues receptes per no oblidar dues vinyes.

Les violències que s'entrecreuen

Totes dues coneixeran una violència que no sempre anomenem el 25N: la d'un Estat que et declara estrangera al teu país i la d'un règim que t'expulsa per ser dona, republicana, lesbiana i lliure.

A les seves vinyes, aquestes violències no van arribar per separat: ser dona se sumava a l'origen, al color de la piel, a la pobresa, a les idees oa la manera d'estimar, i cada una feia més feixuga l'altra. Avui aquest cruament l'anomenem interseccionalitat; elles el van viure al cos molt abans que existisca la paraula.

Sonia Pierre ho resumia en una pregunta que es feia des de petita: «Per què nosaltres no?». I en una frase que va adreçar a qui l'acusava d'atacar el seu país: «Jo no critico el meu país, critico el seu govern, i tinc tot el dret». Margarida Xirgu ho va dir d'una altra manera, actuant, durant tota una vida. Cap de les dues no va acceptar el lloc que li tenien reservat.

Dones del 25N

El 25N neix precisament d'aquest encreuament. La data recorda Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes assassinades el 25 de novembre de 1960 per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana: el mateix país on va néixer Sonia Pierre. El 1981, la primera Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib, reunida a Bogotà, va proposar recordar-los aquell dia. Les Nacions Unides ho van fer oficial el 1999.

És a dir, la jornada que avui dediquem a la violència contra les dones va néixer d'un crim polític. Les Mirabal van ser assassinades per ser dons que es negaran a callar davant d'una dictadura.

La Declaració de l'ONU sobre l'eliminació de la violència contra la dona, del 1993, ja ho reconeixia: la violència no passa només a casa, també pot ser perpetrada o tolerada per l'Estat. Recordar-ho no resta res a la lluita contra la violència machista, que continua sent urgent. L'amplia.

Perquè avui també hi ha dons per a qui demanar ajuda és més difícil: els que no tenen papers, els que cuiden cases aliens sense xarxa, els que arriben fugint d'un país que els persegueix. Els seus noms no surten a la foto del 25N.

La memòria també és cuina

A Mescladís, la memòria no és guarda en un calaix. Qui demanava el plat Sonia Pierre o el plat Margarida Xirgu s'enduia també una història.

Des de la Productora Cultural, Convit/e continua fent-se les mateixes preguntes que al seu número 0. El número 8, dedicat al kintsugi, l'art japonès de reparar allò trencat fent visibles les esquerdes, va pensar les fractures socials com a punt de partida per construir comunitats més justes.

Aquest univers també surt al carrer. Massa Mare, la nostra tertúlia escènica, ha omplert més d´una vegada la plaça Margarida Xirgu de Barcelona. Ens agrada pensar que no és casualitat: l'actriu que va morir lluny de casa dóna nom al lloc on s'han trobat veus, cossos i cuines d'orígens molt diversos. Com a la massa mare, el que hi fermenta és comunitat.

Noms que no s'esborrin

Les Mirabal, Sonia Pierre, Margarida Xirgu. Dons a qui es vol fer callar i que continuïn parlant. Aquest 25N, a la nostra taula, els seus noms també hi tenen lloc.

Compartim taula. Compartim memòria.

Fes-te soci

Converteix-te en soci de Mescladís i dóna suport a les nostres iniciatives per una comunitat més inclusiva i cohesionada.