Viure, treballar i cotitzar… i votar?

A les portes de les eleccions del 29 de novembre, recuperem una reflexió del nostre primer Convit/e per preguntar-nos qui decideix a les ciutats que compartim.

Al setembre de 2022 vam publicar el número 0 de Convit/e. A la portada, una frase senzilla i alhora incòmoda: «Migrar ès un dret» . A l'editorial ens comprometem a alguna cosa més: trucar a les coses pel seu nom , perquè quan es parla de migració els eufemismes acaben deformant la realitat i fent que allò injust sembli just.

Quatre anys després, amb dues cites electorals al davant, aquesta promesa continua sent un bon punt de partida. Comencem, doncs, pels fets.

Què diu la llei avui

A les eleccions generals del 29 de novembre de 2026 només poden votar les persones amb nacionalitat espanyola. Així ho estableix larticle 13.2 de la Constitució. Qui viu aquí des de fa anys, treballa i contribueix al barri no participa en aquesta elecció.

A les eleccions municipals del 23 de maig de 2027 el marge és una mica més gran. Poden votar les persones de la Unió Europea inscrites al cens electoral i majors d'edat. També les de països amb acord de reciprocitat: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago.

En aquest segon cas hi ha requisits: autorització de residència, cinc anys de residència legal i ininterrompuda (tres per a Noruega i Regne Unit), empadronament i inscripció al cens electoral per a cada convocatòria.

Per a la resta de persones, la residència per si sola no dóna dret a votar, ni tan sols al municipi on viuen. Avui, el dret depèn menys del temps que algú fa aquí que del passaport que té.

Una pregunta que ja ens fèiem el 2022

En aquell número, la politòloga Gemma Pinyol-Jiménez , especialista en polítiques migratòries i diversitat, va signar Convivència en la diversitat. El seu article comença recordant una cosa que hauria de sobrar: les migracions ens acompanyen des de sempre. Amb els estats nació van arribar paraules com «foraster» o «estranger» i, amb elles, espais on qui arribava tenia menys drets que qui mai no s'havia mogut.

La seva observació de fons continua vigent. Les democràcies es van construir sobre la igualtat en drets, i la nacionalitat, recordava, és en bona part fruit de la casualitat: ningú no tria on neix. D'aquí la frase més citada: «Toca, avui, escandalitzar-se perquè hi ha persones que viuen, treballen i cotitzen les nostres ciutats i no tenen dret a vot».

Pinyol-Jiménez també assenyalava que el debat públic sol moure's entre dos pols: la por, que pot portar a l'odi, i la compassió, que pot portar al paternalisme . Parlar de participació ens treu aquest dilema. No es tracta de témer ni de concedir favors, sinó de preguntar-nos qui forma part de la conversa sobre allò comú.

Trucar a les coses pel seu nom

Parlem de «residents», d'«estrangers», de «col·lectius». Però darrere hi ha veïnes, companys de feina, comerciants, cuineres. A Mescladís ho veiem cada dia: Persones que cotitzen, que cuiden, que emprenen i que, en molts casos, el dia de les eleccions miren des de fora.

El nostre nom és una declaració de principis. Mescladí ve de l'aranès i significa que es pot barrejar . Escollim una llengua minoritària perquè creiem que la qualitat d'una democràcia es mesura per com tracta les minories. I una democràcia s'enriqueix quan escolta totes les persones que hi habiten.

Què podem fer

Si encara no pots votar , empadronar-te és el primer pas: és la base de gairebé tot tràmit. Revisa si la teva nacionalitat et permet votar a les municipals i, si és així, no deixis passar els terminis. Si ho valores, informa't també sobre els requisits per obtenir la nacionalitat.

Si pots votar , hi ha alguna cosa a l'abast de totes i tots: preguntar, escoltar i comptar amb els que no ho poden fer a les converses del barri, de la feina o de l'escala. Potser no coincidim en les respostes, però la pregunta mereix una conversa honesta i sense por.

A Convit/e vam aprendre que convidar és fer lloc a taula. Compartim taula. Compartim també la conversa.