Ciutat Migrant: conèixer Barcelona des de la mirada dels qui l'habiten.

Barcelona ha estat històricament un territori de moviments. Des de les migracions internes del segle XX fins als desplaçaments internacionals de les darreres dècades, la ciutat ha crescut incorporant noves comunitats que habiten els barris, dinamitzen l'economia i transformen el paisatge cultural.

Tot i això, aquesta diversitat no sempre s'ha reflectit en el relat oficial de la ciutat. És precisament en aquest espai on sorgeix Ciutat Migrante , un projecte que avui rescatem per tornar a pensar la ciutat des d'altres mirades.

EL PROJECTE

Durant anys, Barcelona s'ha definit com una ciutat d'acollida, encara que aquesta idea rares vegades s'ha construït des de les veus dels que arriben. Ciudad Migrante va néixer per obrir aquest lloc: un espai de trobada entre art, pensament i experiència migrant des del qual repensar la ciutat a partir de les seves múltiples trajectòries humanes.

Impulsat per Mescladís en col·laboració amb el MhiC – Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, Ciutat Migrant es va configurar com un laboratori cultural que va reunir creadors, investigadors i veïnes i veïns per reflexionar sobre com es transforma –i com es cuida– una ciutat habitada per persones que arriben d'altres territoris.

El projecte proposava una cosa tan senzilla com transformadora: escoltar la ciutat des dels qui l'estan reconstruint cada dia. En aquest procés, buscava enfortir el teixit social, afavorir-ne la integració i promoure el reconeixement mutu.

Un laboratori cultural per repensar la ciutat

Ciutat Migrant es va concebre com una plataforma per explorar la relació entre migració, cultura i espai urbà.

Què passa quan pensem la ciutat des de les trajectòries migrants?

Lluny d'abordar la migració únicament com a fenomen social o demogràfic, el projecte l'entenia com una experiència cultural capaç de transformar l'imaginari urbà.

Les accions impulsades pel programa i els seus participants van revelar una Barcelona plural: una ciutat construïda a partir d'accents, memòries i trajectòries que poques vegades coincideixen en un mateix mapa, però que conviuen i configuren allò comú.

Quan la ciutat canvia de punt de vista

Una de les aportacions més significatives del projecte va ser el desplaçament del punt de vista.

En lloc de parlar sobre les persones migrants, Ciudad Migrante va generar espais per parlar-ne.

Aquest canvi, aparentment subtil, va produir efectes profunds:
— Va transformar la narrativa
— Qüestionà les jerarquies culturals
— Va visibilitzar xarxes de solidaritat i convivència que solen romandre invisibles

La ciutat apareixia aleshores com un territori en constant transformació, on els barris es reinventen a través de pràctiques quotidianes: mercats, cuines, associacions, espais culturals, llengües, trobades.

Més enllà del projecte: una conversa oberta

Les preguntes que van impulsar Ciutat Migrant segueixen plenament vigents avui .

Barcelona continua enfrontant tensions pròpies de les grans ciutats globals: desigualtat urbana, transformacions econòmiques, mobilitat internacional, gentrificació i canvis a la composició social dels barris.

Revisitar avui l'arxiu de Ciudad Migrante és recuperar una conversa oberta. Les experiències, els debats i els materials generats formen part d'una memòria cultural clau per comprendre com la ciutat s'ha anat transformant a través dels qui arriben, els qui romanen i els qui construeixen comunitat als seus carrers.

En aquest context, Ciudad Migrante no és només un projecte del passat, sinó una eina per al present . Ens recorda que la diversitat no és només una dada demogràfica, sinó una oportunitat cultural i política per imaginar la ciutat d'una altra manera.

Perquè les ciutats —i les que hi habiten— s'entenen millor quan totes les veus són escoltades i tots els cossos tenen lloc.

WEB DE CIUTAT MIGRANT - https://ciudadmigrante.org/