Les coses pel seu nom.

Editorial revista Convit/e Núm. 0.

Som els únics animals capaços de parlar i de cuinar. Això ens fa especials, únics. Modifiquem els elements per alimentar-nos i ho fem de manera social. Ens reunim per celebrar un naixement o compartir el dolor de la mort, i fem de cuinar i menjar un acte social en el dia a dia. Som, així mateix, els únics que parlem i que anomenem les coses per definir així el seu senyal d'identitat.

El nom modela i dóna forma a les coses; defineix la nostra empremta al món, revelant el nostre potencial vocacional i professional. És la clau de la nostra ànima i defineix la nostra missió a la vida. El nom forma part de nosaltres i de la nostra personalitat.

La paraula mescladís troba el seu origen a l'aranès i significa 'que es pot barrejar'. Recorrem a un idioma minoritari a Catalunya per nomenar-nos, sabent que la qualitat d'una democràcia es mesura per com es tracta les minories. Mescladís reivindica el mestissatge tant com sigui possible com desitjable, i posa en valor la societat diversa en què vivim.

Així mateix, la paraula convit té el significat d''acció de convidar' i ve del català: convit , derivat del llatí convitare ('convidar'). Fa referència a l'acció i al resultat d'invitar, oferir o convidar algú perquè mengi o assisteixi a un esdeveniment com a mitjà d'obsequi. El convit s'abraça al castellà afegint una “e” que conviu amb els diferents idiomes i cultures presents a la nostra ciutat. Són sinònims banquet, àpat, guateque, festa, col·lació, comilona, agasajo, còctel, refresc, sarau . En una de les accepcions, a Veneçuela, s'entén com a acord, i ens agrada aquest significat perquè només a base d'acords amplis aconseguirem fer front i superar els grans desafiaments de la nostra societat.

La revista Convit/e es presenta com un aparador de projectes i iniciatives amb vocació de transformació social, on projectes com Brotes, emprenedories com la cooperativa L'Olivera o VEURE AIGÜES i artistes com Nadia Hafid, Pedro Strukelj, Sonia Pulido, Román Yñán o l'inoblidable Miguel Gallardo tenen un espai d'expressió. Convit/e convida intel·lectuals com Gabi Martínez o Gemma Pinyol-Jiménez a reflexionar i compartir la seva manera d'entendre la societat on vivim per així generar noves preguntes. Aquesta combinació d'art, acció i reflexió és fonamental per fer front als reptes socials i mediambientals que tenim com a societat global. El disseny d‟un model de gestió de les migracions que promogui l‟equiparació de drets i la no discriminació, l‟expansió de l‟equitat i la justícia social, l‟augment de la diversitat dins de les organitzacions i comunitats, així com les accions que ajudin a pal·liar el canvi climàtic i promoguin un entorn sostenible, són els eixos de la nostra revista.

Des de Convit/e ens proposem trucar a les coses pel seu nom. No fer-ho és convertir-les en invisibles, amagar-les i desposseir-les de la possibilitat d'esmenar-les. A nivell migratori el discurs s'omple d'eufemismes i fa del llenguatge una eina de manipulació i canvi de sentit fins a deformar i camuflar la realitat. La realitat queda posada del revés i allò injust sembla just. Però fins i tot desdibuixada i deformada, la cosa hi continua, esperant ser vista d'una manera més justa i d'una manera més precisa. Qui designi amb un nom les coses com són parlarà amb veritat; aquest és el nostre objectiu.

Comptem amb tu! Benvingudes al convit!

Martin Habiague

Fotografia Román Yñán