Massa Mare · Kintsugi: fer de les esquerdes un lloc de trobada

Una nova edició de Massa Mare ens convida a mirar allò que s'ha trencat no des de la pèrdua, sinó des de la possibilitat de transformar-ho.

Hi ha grips que no es poden —ni s'han— d'amagar. Marcs que expliquin d'on venim, què hem travessat i de quina manera hem après a reconstruir-nos. Aquest és el punt de partida de la nova edició de Massa Mare , la proposta escènica impulsada per Mescladís i Coproduïda amb L'Alta Riba que torna a posar en diàleg les arts vives, el pensament crític i l'experiència col·lectiva.

Després d'haver travessat conceptes com la migració, les fronteres o la relació entre ciència, natura i consciència, Massa Mare continua fermentant. Aquesta vegada ho fa al voltant del Kintsugi , l'art japonès de reparar els peixos trencades fent visibles les seves fractures.

Però aquí el Kintsugi deixa de parlar només dobjectes.

Parla de nosaltres.

Quan reparar no vol dir tornar a ser com abans

Al Kintsugi, una esquerda no s'esborra. És repara i destaca. La cicatriu passa a formar part de la història de la peça i allò que semblava una imperfecció es converteix en una nova forma de bellesa.

Des d'aquesta metàfora, la nova edició de Massa Mare obre una pregunta col·lectiva: què passa quan traslladem aquesta manera de reparar les persones, les comunitats i la societat?

Les fractures personals i socials poden deixar rastre, però també es poden convertir en espais des dels quals tornar a construir. No es tracta de romantitzar les ferides ni d'ocultar-ne les causes, sinó de reconèixer-los i preguntar-nos què fem amb elles.

Com podem reparar sense borrar?

Com construïm comunitat després de la ruptura?

Què podem aprendre de les nostres cicatrius?

I, sobretot, com podem convertir la reparació en un acte col·lectiu?

Aquestes preguntes també formen part de l'univers de Convit/e núm. 8 , dedicat al Kintsugi ia la possibilitat d'imaginar les fractures socials com a punts de partida per construir societats més inclusives, diverses i capaces de generar nous vincles. 

Una tertúlia que no s'assembla a una tertúlia

Massa Mare no és una obra convencional.

És una tertúlia escènica desconstruïda , una trobada entre art i pensament on la música, la dansa, la poesia, la paraula, el cos i la gastronomia conviuen en un mateix espai.

Cada edició neix de zero. L'espai que l'acull, les persones que hi participen i la temàtica de Convit/e es converteixen en matèria creativa. La dramatúrgia proposa una estructura, però deixa lloc perquè els artistes experimentin, dialoguin i improvisin.

Hi ha un únic assaig abans de la presentació.

I és precisament aquí on Massa Mare troba una de les seves principals forces: en la fragilitat del qual encara no està completament fixat . En aquell instant en què diferents llenguatges artístics es troben sense saber exactament què passarà després. 

Com una massa mare, el projecte necessita temps, contacte i transformació.

Una mateixa base capaç de donar origen a diferents formes.

Fermentar és crear vida en comú

El nom del projecte no és casual.

La fermentació funciona com una metàfora d'allò que passa quan persones, disciplines i experiències diferents comparteixen espai. Elements que inicialment pareixen independents comencen a afectar-se, transformar-se i generar alguna cosa que abans no existia.

Massa Mare neix precisament d'aquesta tensió: entre allò espontàni i allò induït, entre la velocitat i la pausa, entre el que coneixem i allò que encara ens resulta estrany.

En una societat marcada per la immediatesa i per discursos que sovint converteixen la diferència en distància, la proposta reivindica justament el contrari: habitar la contradicció, escortar altres llenguatges i transformar la diferència en un territori compartit . 

Perquè allò desconegut també pot acabar convertint-se en familiar.

Art, educació i transformació social

Massa Mare forma part de l'ecosistema Convit/e , el programa cultural de Mescladís que connecta projecte editorial, acció educativa, dinamització comunitària i creació artística.

La proposta no s'acaba, per tant, a l'escenari.

El procés incorpora també trobades i espais compartits amb els alumnes de Mescladís, connectant la creació artística amb l'educació i la transformació social. Aquesta dimensió forma part del mateix procés creatiu: les experiències, les llengües, les memòries i les mirades de les persones que hi participin també poden convertir-se en material per pensar i crear. 

Massa Mare vol generar espais on sigui possible aturar-se, escortar i pensar amb altres persones. Fer servir l'art no només per representar el món, sinó per preguntar-nos com volem habitar-lo .

La bellesa del que ha estat reparat

La propera Massa Mare ens proposa tornar a mirar les esquerdes.

No per amagar-los.

No per tornar exactament al punt anterior a la ruptura.

Sinó per reconèixer que també formin part del que som.

El Kintsugi ens recorda que reparar pot significar construir alguna cosa diferent. I que, a vegades, allò que ens vaig mantenir unides no és l'absència de fractures, sinó la manera com decidim cuidar-los.

Massa Mare torna a fermentar.

I aquesta vegada ho fa des de les cicatrius, la reparació i la possibilitat de tornar a crear vida en comú.

Sis veus, diferents maneres de mirar

A Kintsugi , Massa Mare reunirà sis veus procedents de llenguatges i trajectòries molt diferents: el periodista i intèrpret gazatí Kayed Hammad ; Dalia Hammad , coautora de Menú de Gaza ; el corresponsal especialitzat en zones de conflicte i cofundador de 5W Mikel Ayestaran ; el compositor i guitarrista Pau Figueres ; la compositora i cantant Dafné Kritharas ; i l'actor Joan Arqué .

Testimoni, periodisme, música, cos i performance es trobaran en un mateix espai per aproximar-se a una mateixa realitat des de perspectives diferents.

Quina realitat? Com es creuessin aquestes mirades? I què passarà quan totes coincideixin en un mateix lloc?

MASSA MARE · KINTSUGI
4 d'octubre del 2026
Plaça Margarida Xirgu · Barcelona
Viu Montjuïc