La invenció del racisme

Editorial Revista Convit/e Núm 1.

El 10 de desembre del 1948 l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). El món sortia d'una guerra espantosa i aquestes normes es plantejaven com a resposta als actes de barbàrie comesos durant la Segona Guerra Mundial. La seva adopció reconeixia que els drets humans són la base de la llibertat, la justícia i la pau.

La DUDH va marcar una fita. Per primer cop, el món tenia un document acordat globalment que assenyalava que tots els éssers humans són lliures i iguals amb independència del seu sexe, color, creences, religió o altres característiques. Què passava al món en el mateix moment en què tan important declaració s'aprovava? Europa actuava com a potència colonial i imposava la lògica d'explotació i racisme a l'Àfrica i l'Àsia. Als Estats Units estaven en plena vigència les lleis Jim Crow, que imposaven una segregació racial que es va mantenir fins a la dècada de 1960. El 1948 va començar a regir el sistema d' apartheid social, polític, econòmic, cultural i territorial a Sud-àfrica, que duraria fins a principis dels anys 90. A les dones amb prou feines se'ls havia reconegut. L'homosexualitat era perseguida i va formar part del llistat de malalties mentals de l'OMS fins al 1990. Era un món on només comptava l'home heterosexual blanc.

La lògica en què recolzaven les polítiques de jerarquització social i el domini econòmic del colonialisme, el deliri i la tragèdia de l' apartheid i les lleis de segregació racial no són, per desgràcia, un fenomen plenament superat. Les normes i els valors antiracistes són recents i no estan prou integrats a les actituds i els sentiments de la gent. Les velles ideologies racistes encara estan incrustades en els discursos dominants.

Com canviar el nostre imaginari? Som fruit del passat i, com a tal, portadors d'una cultura que es va construir sobre el racisme, el sexisme i l'homofòbia. Validat per la ciència de l'època, durant segles es va imposar un paradigma en què persones que suposadament no tenien les mateixes aptituds no podien tenir els mateixos drets. Hem de tenir el coratge de qüestionar els nostres propis prejudicis i comprendre els mecanismes de construcció del racisme. Estar vigilants tant a títol personal com amb el nostre entorn.

Tots som educats per narratives. L'escola és el lloc on s'explica la història del país a les properes generacions. Quant saben avui dia alumnes i professors sobre les barbaritats comeses per espanyols i catalans a Guinea Equatorial? Sobre aquests oblits es construeixen les discriminacions presents.

Frantz Fanon deia: «El racisme no neix, s'inventa i cada país inventa o recrea aquells mecanismes que li permeten justificar un sistema d'opressió, discriminació i explotació». Perjudica els uns i afavoreix els altres; expressa també el fracàs de les relacions socials en perdre la possibilitat d'interacció entre grups i cultures diferents que conviuen en un mateix territori.

Ens toca cultivar l'art de la trobada, el coneixement mutu i el mestissatge. Promoure sabers compartits i superar un model de pensament únic. Donar lloc a altres mirades, altres veus, per acceptar i valorar allò plural, la riquesa de la diversitat. Necessitem noves perspectives per entendre els mecanismes de discriminació i, així, poder actuar per superar-los.

A la combinació de la lluita per la justícia social en demanda de drets plens i igualtat d'oportunitats i la defensa de les identitats culturals rau la clau perquè, finalment, convergeixin els principis de la DUDH amb la nostra realitat de cada dia.

Benvingudes al Convit/e!

Martin Habiague

Fotografia Sol Bela