Per què un enfocament decolonial?
Migrar ens omple de preguntes: On som? D'on venim? Qui som? Per a Daniela Brito, aquestes inquietuds la van portar a qüestionar les narratives dominants a la literatura: “Havent estudiat literatura a Llatinoamèrica de manera formal, la majoria de les lectures que vaig fer sempre eren d'homes blancs europeus” . Davant d'això, sorgeix una necessitat: llegir des d'un altre lloc, recuperar veus històricament marginades i compartir aquesta experiència en comunitat.
Memòria, identitat i resistència a la literatura
El taller proposa una lectura diversa, explorant diferents gèneres i maneres de narrar. “Una forma de mediar la lectura i enderrocar els mites que la solen embolicar és justament 'llegir de tot'” , diu la tallerista. Hi ha, però, un punt de trobada que uneix totes les obres escollides: l'experiència de ser llatinoamericana des d'una mirada no hegemònica. “Ser llatinoamericana, dona o dissidència inevitablement ens porta a abordar temàtiques en comú, com ara la identitat, el cos i el cos com a lloc de resistència” .
Lectura i diàleg per reescriure la història
Tot i que la lectura sol ser una experiència íntima, aquest taller la transforma en un acte col·lectiu. "Socialitzar la nostra lectura i rellegir en comunitat subverteix aquest exercici individual. Ens connecta amb la cultura oral i amb les narratives que es donaven en comunitat" , explica Daniela. En aquest espai, lintercanvi ens ajuda a construir nous sentits i desafiar les històries imposades.
Més que llegir, és conversar amb la història i el present
Gabriela Mistral deia: "Llegir és conversar amb els absents, és dialogar amb els savis d'altres temps" , però Daniela afegeix una pregunta fonamental: "Què passa si a més conversem amb els presents i aprenem de la seva saviesa?"
