Manifest Fronterer – Massa Mare Fronteres

El Manifest Fronterer va ser l'acte performàtic que va obrir Massa Mare – Fronteres , presentada el 5 d'octubre de 2025 al Teatre Lliure Montjuïc , dins el marc del festival Viu Montjuïc . Escrita i interpretada per Sara Guerrero (escriptora) i Belén López Peiró (escriptora i encarregada de la Productora Cultural de Mescladís), la peça va formar part de Massa Mare Fronteres un recorregut instal·latiu i performàtic que va entrellaçar art, paraula i gastronomia, coproduïda per La Otra Orilla , Mescladí .

La peça sorgeix com una reescriptura coral inspirada en el poema Viure a la frontera de Gloria Anzaldúa . Des de la veu, el cos i la paraula compartida, les dues autores exploren l'experiència migrant com a territori de resistència i creació: un espai on la memòria, la llengua i la identitat es barregen per desafiar els límits imposats i reivindicar el dret d'habitar sense fronteres.

SARA

Viure a la Frontera vol dir que tu
no ets ni índia ni espanyola ni llatina,
ets barreja, mestissa, mescla,
anunciadora del perill, d'una raça nova
composta per fragments,
un nou gènere, una nova identitat.

Les mexicanes et diuen rajada, traïdora.
Però renegar de la llengua castissa que et va criar
és tan dolent com negar el nàhuatl a la teva prosòdia.
Càrregues amb la memòria d'Abya Yala sobre la teva esquena
mentre camines pels carrers lúgubres d'Europa
sense saber per quin costat tornar-te, de quina córrer.

PESSEBRE

Viure a la Frontera vol dir que vós
no sos ni aquí ni allà:
ni plana pampeana, riu de la Plata, cor dels Andes, terra dels focs;
tampoc massís pirineu, mar Mediterrani, illa al mig de l'oceà.
Atrapada estàs entre la tironeig de dos bàndols,
sense saber per què vas venir, on vas,
a què li criden vostès llar,
quin és el refugi.

Viure a la Frontera significa saber
que les índies en tu ja no estan descobrint:
ara t'estan parlant,
encara que Cristòfor segueixi paradet aquí al port, segueixi assenyalant.

No arribem amb vaixell, president.
No vam néixer el 1500, don rei.
Existíem, existiem, existim.
Encara que ens hagin saquejat la plata, la llengua, imposat la religió,
la sang dels nostres avantpassats corre, segueix corrent.
I ara t'estan parlant, t'estic parlant.

SARA

Viure a la Frontera significa
posar xili a la fruita,
menjar amb truites en lloc de pa,
parlar català amb accent xilango,
ser detinguda per la policia si et veu córrer pel carrer.

Viure a la Frontera significa que lluites durament per
resistir la violència dèspota del blanc,
la fam dels anys sense papers,
la soga de la nostàlgia aixafant el buit de la gola.

PESSEBRE

Viure a la Frontera significa
tenir tres mesos de changüí , fer malabars, demanar:
visa d'estudis, visa de treball, compte propi, compte aliè.
Sol·licitar la residència, que el món es divideixi:
regular/irregular.

Rendir un examen cultural,
que em preguntin per Alejandro Sanz
o El Quixot de Cervantes.
Jurar lleialtat, esperar la ciutadania,
que el temps passi
i el meu nadó neixi apàtrida,
no reconegut per l'Estat,
ni drets ni obligacions.

El motiu?, em van preguntar:
ser fill de nosaltres dos,
ésser fill de l'amor migrant.

SARA

Viure a la Frontera significa
que l'intel·lecte provincià d'Occident vol arrencar-te a tires
la teva mirada, esprémer el teu esperit, el teu cor,
polvoritzar-te, estrènyer-te, aïllar-te,
deixar-te olorant com a barra de pa blanc
però morta, insulsa.

PESSEBRE

Viure a la Frontera significa
resistir les teves paraules, no perdre l'accent,
tenir una vida millor que valgui la pena l'esforç,
guardar la plata per si de cas,
estar lluny als aniversaris, a les festes,
que algun dia algú que vulgues mori,
el nus a la gola en tallar el telèfon.

SARA

Viure a la Frontera significa
tirar-se a la muntanya,
perdre's, guardar-se, fer de la casa una illa.
No sortir mai i cantar quedet
perquè no escoltin els veïns, per no molestar.

Significa protegir-se, construir-se un refugi,
i esperar a la crida:
el sol escalfant les finestres,
el paisatge fonent-se amb la teva presència,
la teva veu ferma en la nova llengua ensinistrada,
algú a la porta, mirant-te als ulls,
cuidant els teus silencis.

PESSEBRE

A la Frontera
vós sos el camp de batalla,
terra ferida on algun dia,
després de molts anys,
quan el foc cessa,

cavàs una miqueta, es planta un gatet,
adobaràs la terra, cau la tempesta,
arriba la primavera.
Molta agüita, una fulla treu el cap, alguna cosa creix.
Endins, fora,
una mica de primavera a la devastació.
La naturalesa insisteix.

PESSEBRE I SARA

L'única manera de sobreviure a la Frontera
és viure sense fronteres:
ser persona, cadella, muntanya, riu,
ser una cruïlla de camí.

"Massa Mare – Fronteres”
(Teatre Lliure Montjuïc, 5 d'octubre del 2025, festival Viu Montjuïc).